Translate

dimarts, 26 de novembre de 2013

2 x 1 Coruña/Burgos

Val, sí, ho sento. M'he empanat. Però la feina és la feina i afortunadament porto uns dies molt liat. Però em vaig comprometre a explicar #unaligaenlamochila i ho faré encara que sigui amb versió 2x1. Per tant, avui toca Coruña i Burgos, dos desplaçaments amb dues derrotes, fred, hotels de diferent consideració i un bus convertit en una Pensión Lolita ambulant.
I és que a aquestes alçades de la temporada, qui més qui menys ja s'ha buscat la vida per fer els viatges el més còmodes possibles. Aquesta és l'estampa abans de marxar...
I això, el resultat...


Efectivament, tot aquest desgavell de peus, mantes i matalassos no és més que una vista panoràmica de l'autocar quan toca dormir. Alguns van ben preparats. D'altres ja hem agafat la postura i amb el nostre seient fem. Tot i que sembli surrealista, és el que hi ha. A Lleida i a pràcticament tota la LEB. Tret de Barça i Clínicas Rincón, perquè són filials, i Andorra, perquè al capdavant hi ha en Francesc Solana i encara fan alguns viatges en avió, a la resta això és el que ens toca.
Si voleu que parlem de pavellons, aquí us presento un dels més...mmmmm...no sé com dir-ho...jutgeu vosaltres mateixos
És Riazor, A Coruña. Allí és juga a bàsquet, a hoquei, i al voltant del parquet hi ha una mini pista d'atletisme. Dels més "raros" que he vist, però còmode per treballar. Davant, les vistes són fantàstiques i ens ratifiquen que, tot i ser de Lleida, som uns "mingafrías". A només tres graus, n'hi ha que no tenen por de res...
D'altres intentem immortalitzar la postal, però hi ha massa "crostó" pel mig i es veu el que es veu...
La propera me la faig sol i segur que es veu més paisatge... El cas és que vam palmar.
I 15 dies després també. A Burgos i en un pavelló menys funcional que Riazor. Carinyosament l'anomenem "Pacheca's corral" i és que a les cabines, que són minúscules, hi trobem relíquies.
La vista ja la veieu. Fer un partit sense veure el marcador us puc assegurar que és un suplici...però conto que ens en vam sortir. A terres castellanes es van produir alguns retrobaments...

Efectivament, és en Miki, que va venir de Palencia a saludar-nos, i l'Àlex retrobant-se en aquest cas amb el seu ex company a Alacant, Coppenrath.
Com podeu comprovar és una entrega més aviat fotogràfica, però no podeu dir que no he complert. A la propera intentaré fer-ho millor, perquè sinó serà veritat que millor optar per un bona nit i tapa't





Cap comentari:

Publica un comentari