Sant tornem-hi que no ha estat res

Tornem on tot va acabar. O potser a on tot va començar. Difícil saber-ho ara mateix. Només el temps ens ho dirà.

El cas és que gairebé cinc mesos després tornem a la carretera amb @Scaufape i @Ua1FM per apropar-vos les peripècies del @flleida, i enguany farem realitat allò de #unaligaenlamochila via blog. L'amic "Charlio" feia comptes la temporada passada i jo ja els hi he fet enguany per estalviar-li feina i, ja que hi som, omplir-li una pàgina de diari d'aquestes que has d'omplir quan no tens res: 12.338 quilòmetres en autocar, 2582 en avió, i 848 en cotxe (espero que @MIQUELDOMINGO i Ramon Cornadó es solidaritzin amb la causa i s'apuntin a Barcelona, Andorra i Osca). En total, unes 420 horetes (gairebé 18 dies de les nostres vides) amunt i avall compartint carreteres, àrees de servei, hotels, pavellons, bars (sí, alguna birreta fem) catedrals (l'avorriment et porta a fer coses impensables), carrers, carrerons, avingudes i turisme de motxila (la dels trastes per fer els partits per la ràdio i la muda). Mola, eh? Aquells que encara pensen que això de viatjar amb un equip és com unes vacances pagades igual canvien d'opinió enguany...

Amb l'excusa del bàsquet he okupat aquest ciberespai des d'on us explicaré les nostres aventuretes amb el @flleida i d'altres coses...que no només de bàsquet viu l'home!
Però, per començar, bàsquet. Força Lleida. Comencem a Palencia, just on es va jugar el darrer partit de la temporada passada. Per això us deia al principi que no sé ben bé si tornem on tot va acabar o tornem on tot va començar.

A Palencia, ara fa 116 dies, es va tancar una època convulsa. Una etapa que ens va il·lusionar al principi i ens va fer caure la cara de vergonya al final. Contractes falsificats, renegociació de sous, rodes de premsa que l'endemà es tornaven a convocar per anunciar just tot el contrari del dit el dia abans, xarxes socials treient fum i mentides, moltes mentides. Esportivament l'equip va anar fent, però les lesions el van castigar en el moment clau de la temporada i tot va acabar als quarts de final davant Palencia.

Però potser també va començar una nova era. Des del club es va reiterar des de tots els altaveus possibles que es volia fer un projecte nou per "lleidatanitzar i professionalitzar" la seva estructura. Aquell grup d'empresaris enganyats en el seu dia i que van tenir el valor de tirar endavant tot i les adversitats no estaven disposats a llençar la tovallola...ni els diners que hi havien ficat. Lo primer no ho han fet. Com tampoc han lleidatanitzat el club. I l'han professionalitzat a temps parcial. Els temps són els que són, la situació és precària i s'ha apostat per una fòrmula que pot obrir un nou camí en la gestió de clubs esportius o pot acabar estavellant-se.

Com us deia, ara mateix em resulta molt complicat saber com acabarà tot plegat i no sé si estem davant el principi o el final d'alguna cosa. Veurem. De moment, plego trastos, que per ser el primer ja m'he enrollat prou i la temporada és llarga.

Salut!